Fins aqui allò relacionat amb les condicions anteriors a la hipertextualitat.
A partir d'aquí tot és futur. Tot està per fer, i per tant resulta arriscat aventurar res. Per suposat ho farem. Amb l'ajut de la condició hipertextual i una bona dosi d'esperança.
La meva experiència amb la hipertextualitat comença amb la realització d'un bloc. Com en el relat de Cortazar, és clar que, en realitat, penso que un bloc em va crear, atiant noves relacions a les quals hom havia de respondre en nom d'una nova identitat.
Aquesta nova configuració del 'jo', força inexperta, té, no obstant, unes poques certeses, més aviat, unes presències que actuen com a vincle amb un horitzó d'experiències, de moment, difuses, com ectoplasmes, però, que consti, força reals, són totes elles tant físiques com sensorials, concretant: la percepció que el cos perd la centralitat; sentir-se en el vertigen de l'escriptura no seqüencial; una continuada sensació d'ésser observat, i més que aniré descrivint (perdoneu però l'evocació de tantes entitats em causa cert vertigen)
Un terror semblant a la Revolució que es precipita, engolint-nos. El pitjor és que no saps si formes part. El Caos, guardià de les portes de la hipertextualitat, et demana una completa transmigració a partir de tots els paradissos 'post'. No cal dir, però és necessari advertir-ho: I might be wrong.
Hola Jordi:
ResponEliminaAcertado tu posts, en cierta manera un nuevo escenario se nos ha presentado, casi sin anunciarse.
Un escenario en que el eterno concepto del "jo" ha pasado a ser de estricta individualidad, a convertirse en una fuente común.
Yo también percibo ese horizonte de experiencia difusas, y la perdida de centralizad que tu tan acertadamente defines. Pero no cabe duda que la individualidad ha abierto la puerta a un camino nuevo, donde la creación ha dejado de ser intima para convertirse en social.
Creo que el futuro nos hablará de este nuevo paradigma.