Klaatu Barada Nikto

dijous, 26 de març del 2015

Dr. Strangelove: endollats a la societat informacional? II

Armand Mattelart (2002, Historia de la sociedad de la información. Barcelona. Paidós) ens proposa una revisió sobre les dinàmiques que portaran a la consolidació de la societat de la informació. Una nova realització que es vol presentar com el model de integració i participació radical de la societat però que l’autor denúncia respon en realitat a una estratègia conjunta enfocada a l’apropiació dels mitjans de producció, l’obtenció maximitzada de beneficis econòmics i el control polític i social per part dels poders neoliberals. 

L’autor inicia el seu relat amb una introducció històrica a través de personatges rellevants en la revolució científica que s’inicia en la modernitat: Bacon, Leibniz, per entroncar amb la il·lustració i els projectes de racionalització de l’individu i el territori gràcies a les noves tècniques estadístiques i matemàtiques, les noves descobertes en el camp de la física y els invents, la millora de les comunicacions etc. que contribueixen a suprimir les fronteres de l’espai físic en l'escenari del colonialisme que precedeix la globalitat. 


A continuació les lògiques empresarials i l’organització laboral prepara el camí pel model fordià de producció, avantsala de l’especialització que contribuirà a l’aïllament de l’individu en nínxols on veu, progressivament, minvar la seva significació dins les dinàmiques de representació en la societat de la informació, tot i les preteses evidències per part dels poders polítics i socials de pretendre que aquest procés és el camí per la progressiva democratització. 


La principal tesi de l’autor és que la societat de la informació és una invenció desenvolupada per les grans potències tecnològiques arran la caiguda del bloc soviètic, una resposta en clau geoestratègica amagada sota la proposta que aquesta és la resposta a les demandes i necessitats de democràcia i representativitat. Un repte que amenaça amb una presència invisible però innegable ens obliga a repensar sobre els espais comuns, recuperant la idea de societat que integra l’individu en el món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada